Història

Orogràficament el carrer del Sorrall s’origina en l’encreuament de camins situat al cap de munt del Pont Major, espai conegut com la Placeta del Encantats. Descendeix paral•lel a la riera d’Arbúcies fins a l’actual carrer de l’Havana i placeta de Can Reus. Al llarg del seu trajecte hi conflueixen altres carrerons, com el carrer de la Riera, el carrer del Pont Vermell o la travessia de Vicenç Bosch.

El carrer del Sorrall va néixer de la urbanització de l’antic camí ral que anava d’Arbúcies a Hostalric, travessant la riera prop del Pont Vermell.

El primer nom que va rebre aquest espai perifèric al nucli urbà d’Arbúcies, centrat en la plaça, carrer Major i Vern, fou el de El Rieral, però ben aviat canvià el nom pel Sorrall, a causa de la presència de pedres, còdols i sorres de la riera que caracteritzaven el tram de l’antic camí ral.

La història i evolució urbanística del carrer es troba estretament vinculada a l’activitat econòmica de la vila d’Arbúcies. En primer lloc a causa de la seva situació fora del nucli originari, a extramurs, es podria dir que el Sorrall és el primer raval sorgit seguint el camí ral, on s’instal•laren els artesans i jornalers que no tingueren cabuda en els carrers centrals de l’antic nucli urbà.

Així al llarg dels segles XVII i sobretot XVIII es succeeixen els establiments de porcions de terra a menestrals que edificaren les primeres cases a banda i banda del camí, mantenint però la seva estreta orografia, característica dels antics camins públics.

Encara al segle XVII el camí ral al seu pas pel rieral era un espai d’horts i codolars, on destaca la presència de masses boscoses com aulets, nogueres, barders o esbarzers i bladers. Aquest espai semi natural a l’entorn de la riera es documenta en els establiments de terres, feixes i horts en la primera meitat del segle XVII. En aquest moment però ja hi deurien existir alguns petits masos o bordes, com el Mas Boix o la borda Vilardella.

A partir de la segona meitat del segle XVII, i arran de la forta immigració occitana, l’espai d’horts i feixes a l’entorn del vell camí ral es deuria anar urbanitzant amb petites cases construïdes per menestrals. Aquest és el cas de Guerau Rascle, serrador del regne de França, a qui Antoni Fogueres del Molí estableix al 1659 un tros de terra, tot aulet, codolar i barder, de l’heretat del mas Fogueres del Molí, que limita amb l’hort d’en Costa i situat prop del camí Curribile o camí ral que baixa de la Vila.

En ple segle XVIII l’entorn del vell camí ral s’urbanitza. Trobem la primera notícia d’un menestral instal•lat en el carrer dit del Sorrall al 1711, es tracta de Joan Miralpeix, fuster de la vila d’Arbúcies. En aquest període també es documenten els horts que limiten amb el camí ral que antigament anava a l’aulet de Fogueres .

Al 1764 Miquel Fogueres del Molí, propietari del mas del mateix nom i de nombroses peces de terra a redós de l’antic camí ral al seu pas pel Rieral fa dotació a l’església d’Arbúcies dels rèdits d’una casa situada en el carrer dit del Sorray, antigament Rieral.

En aquest segle XVIII bona part del carrer Sorrall formava part de la gran finca de Fogueres del Molí, que formava part del barri del Rieral. L’explotació agrícola de la finca ens permet situar el paisatge al voltant del camí ral format per sembrats, vinya, horts i bosc, els prats també eren importants per a la pastura d’animals com bous, vaques, cabres... de la masia. La vinya tenia una importància cabdal arribant al 25% dels conreus del cadastre en aquest carrer.

La pressió demogràfica del segle XVIII es concentra en els marges del Rieral, i el carrer Sorrall és un dels espais més urbanitzats en aquesta segona meitat del segle.

A mitjans del segle XIX, la situació urbana del carrer del Sorrall, en el tram del camí ral més proper al nucli de la vila, va afavorir la presència d’oficis menestrals (ferrers, carreters, espardenyers...) i d’un important grup de comerciants. No obstant això encara són majoria els habitats del carrer que es dediquen a les feines del camp (llauradors, bracers, jornalers) i del bosc (roders) superant el 65% del total de les activitats del barri. mentre que els treballs de bosc són al voltant del 5%. El 15% dels treballadors es dedicaven a feines artesanals.

Població del carrer Sorrall
padrons	habitants
1880	357
1889	389
1900	351
1924	362
1936	421

Població del carrer Sant Antoni
padrons	habitants
1880	67
1889	65
1900	65
1924	75
1936	84

Població del carrer de la Riera
padrons	habitants
1880	7
1889	16
1900	15
1924	11
1936	29

Segons l’amillarament de 1869 més del 25% dels conreus d’aquest barri es dedicaven a la vinya, seguits en importància el secà i els prats, el regadiu (horta) i arbres.

Al llarg dels segle XIX i primera meitat del segle XX encara es pot apreciar una vinculació important de la gent del carrer amb el món rural. En el padró del 1883 en els carrers del Sorrall, Riera i Sant Antoni apareixen 48 llauradors i 25 bracers. Per altra banda els treballs del bosc es representen amb els roders (4) i serradors (1), carboner (1). El fet més destacat és que en el carrer del Sorrall apareixen una important quantitat de persones dedicades a oficis menestrals: sabater (1), espardenyer (1), llauner (1), fuster (4), ferrer (3), teixidor (1), carreter (1), curtidor (1), flequer (1), claveter (1), estanquer (1) a més d’alguns professionals lliberals com el metge, un viatjant i un administrador de finques. Els propietaris sumen un total de 9.

Des del darrer quart del segle XIX la vila d’Arbúcies va experimentar un important creixement demogràfic i urbanístic.

Un canvi important significà la construcció de la nova carretera comarcal d’Hostalric a Arbúcies, que amb la seva construcció urbanitzaria els camps de conreu entre el carrer del Sorrall i el carrer del Castell. En la memòria de 1861 per a sol•licitar el pas de la nova carretera per Arbúcies, s’esmenta la impossibilitat de construir més cases en el Sorrall, i que l’amplada tan estreta del carrer, antic camí ral, no permetia el pas de la carretera, per aquest motiu es justifica la necessitat d’obrir una nova via més moderna :

“… si pasava (la carretera) por la calle del Sorray carecería de las condiciones de rectitud y anchura correspondientes, al paso que dirigiéndola por detrás de la repetida calle por medio del terreno cultivo que hay entre las misma y la calle denominada del Castell desembocando en la plaza del puente no solo proporcionaría mayor belleza a la población con la anchura y rectitud de las líneas combinada con un sistema de arbolado, sino que pudiendo edificar a cada lador, cosa en la actualidad imposible se aumentaría en poco tiempo el caserío, aumentándose así también las rentas de las haciendas públicas...”

A partir dels primers anys del segle XX s’anaren urbanitzant els carrers existents i es construiran nous carrers d’enllaç amb l’eix de la carretera i el Pont Vermell que facilitaven la connexió dels diversos barris de la vila a banda i banda de la riera, l’any 1908.

També en aquest any 1908 es millora el subministrament d’aigua potable amb canalitzacions, fonts de bomba en els pous veïnals, cobertura de recs i torrents que travessaven el poble (1900-1908), la construcció del cementiri fora de la vila (1910), la construcció de les noves escoles (1916)…

En definitiva entre els anys 1900-1910 es va dur a terme un important planejament urbanístic que incloïa la urbanització de carrers, la construcció de ponts i la evacuació d’aigües. També hi tingué cabuda en l’apartat de la higiene i la millora dels serveis públics la construcció de safareigs municipals a cada barri i de fonts públiques que incorporaren el sistema de bombeig manual de l’aigua de pou.

Il·lustració croquis de la vila d'Arbúcies. AHMA

Col·labora: