Cronologia

Dades històriques recollides per Joan Illa a partir de la documentació patrimonial i municipal dipositada a l’Arxiu Històric Municipal, arxiu parroquial i en arxius familiars o patrimonials.

SEGLE XVII


ROC o ROCH DIT LA NOGUERETA
1632. Avui carrer del Sorrall.

FEIXES DEL GAIG
1632. Establiment atorgat per Jaume Pujals, pagès d’Arbúcies, a favor de Pere Mitjà, d’una peça de terra de l’heretat de Pujals, situada en el lloc anomenat la Noguereta, que s’anomena les Feixes del Gaig, actualment carrer del Sorrall.

BLARIA
1648. Peça de terra en el lloc anomenat Blaria, situat on avui és el Sorrall.

SORRALL
El topònim Sorrall apareix el 1649 en designar un camp d’en Rafart: “part codolar, part sorrall i part en el lloc nomenat mas Boix afrontant amb la riera d’Arbúcies”.

CAMÍ CONIBLE O CURRIBLE
28 de setembre de 1659. Establiment atorgat per Antoni Fogueres del Molí a favor de Garau Rascle, serrador del Regne de França en la vila d’Arbúcies, d’un tros de terra, tot aulet, codolar i barder, de l’heretat de Fogueres del Molí. Afronta a orient amb l’hort d’en Costa, en línia tirada fins al Camí Cunible que baixa de la Vila. Actualment és el carrer Sorrall.

HORT DE L’AULET DE FOGUERES
19 d’octubre de 1662. Venda pura atorgada per Pere Vilardell, bracer i Marianna Regàs sa muller, senyora útil i propietària de la casa de n’Iglésies i Regàs de la vila d’Arbúcies, d’un hort anomenat l’Hort de l’Aulet de Fogueres, on actualment hi ha el carrer del Sorrall.

SEGLE XVIII


CARRER DEL SORRALL
1711. Està anotat que la casa de Joan Miralpeix, fuster de la vila d’Arbúcies, està situada en el Carrer del Sorray. APA, Diari del rector Francesc Pujals.

AULET DE FOGUERES
Documentat el 1764. Avui carrer del Sorrall

CAMÍ RAL o REAL
1764. Acta d’institució i fundació feta per Miquel Fogueres del Molí. S’esmenta aquell hort que afronta amb el Camí Real, que antigament era camí que anava a l’aulet anomenat d’en Fogueres, avui carrer del Sorrall.

RIERAL, EL
1764. Acta d’institució i fundació feta per Miquel Fogueres del Molí. S’esmenta una peça de terra en el lloc antigament dit “ lo Rieral”, avui Sorrall. “terra pedrosa i arenosa antigament anomenat lo Rieral i avuy lo Sorray, també el lloc anomenat lo Prat de las Corneyas o Borda Vilardella, antigament codolar i sorray ” Fundació feta per Miquel Fogueres del Molí a l’església d’Arbúcies, en què la dota amb els rèdits de cases i terres que posseeix, entre les quals es troba la casa situada en el carrer dit Sorrall.

SEGLE XIX


Urbanització de la vila en el tram central conegut com a carretera (Carrer Camprodon) 10 de març de 1861

“… si pasava por la calle del Sorray carecería de las condiciones de rectitud y anchura correspondientes, al paso que dirigiéndola por detrás de la repetida calle por medio del terreno cultivo que hay entre las misma y la calle denominada del Castell desembocando en la plaza del puente no solo proporcionaría mayor belleza a la población con la anchura y rectitud de las líneas combinada con un sistema de arbolado, sino que pudiendo edificar a cada lador, cosa en la actualidad imposible se aumentaría en poco tiempo el caserío, aumentándose así también las rentas de las haciendas públicas..”

Arxiu Històric Municipal d’Arbúcies: Padró de 1883 – Carrer del Sorrall

Carrer del Sorrall

Núm. 1 Pere Campàs, llaurador
Núm. 5 propietària Josepa Riera, el fill era sabater. Estadant: Romà Pol Jover, llauner
Núm. 6 casa pròpia de Josefa Marcús, el seu home era bracer
Núm. 7 casa pròpia de Ramon Callís, estanquer
Núm. 9 casa pròpia de Josep Pascual i Massaguer
Núm. 10 Quirze Vilà i Campàs, espardenyer
Núm. 11 Carme Riera, propietària, el seu fill era el metge cirurgià Ricard Cortada i Riera
Núm. 12 Josep Puig, bracer
Núm. 13 Josep Reus, carreter
Núm 14 Joan Vivas, ferrer
Núm. 15 propietat de Joan Vilella. Estadants: família de Esteve Ruscalleda, fuster
Núm. 16 Segimon Noguera, bracer
Núm. 17 Esteve Xirau, ferrer
Núm. 19 Joan Terradellas
Núm. 20 propietat de Pilar Serra. Estadants Bautista Garganta i Pau Barceló, bracers
Núm. 21 propietat de Miquel Soms. Estadants Antoni Torrent, bracer
Núm. 22 Antonia Roca, el seu fill, Joan Casals i Roca era flequer.
Núm. 22 Rosa Roca, propietària. Estadants: Miquel Xarell, bracer
Núm. -4 Lluís Riera, propietari. Estadants: Pere Tortadès, llaurador
Núm. 23 Lluís Riera, propietari. Estadants: Fernando Valls, fuster
Núm. 25 Miquel Fontbona, llaurador
Núm. 26 propietat de Feliu Bernils. Estadants Ramon Perarnau, llaurador
Núm. 27 Domingo Masnou, llaurador
Núm. 28 Joan Juny, llaurador
Núm. 29 Narcís Ligoña, llaurador
Núm. 30 Francesc Costa, llaurador
Núm. 31 Josep Miropeix, llaurador
Núm. 31 Antoni Soler, llaurador
Núm. 32 Francesc Pujol, fuster. Estadant: Narcisa Busquets
Núm. 33 Josefa Suy propietària.
Núm. 34 Isidre Grau, llaurador
Núm. 35 Pere Ferrer, bracer
Núm. 36 Narcís Canaleta, bracer
Núm. 37 Antoni Pla, llaurador
Núm. 38 Pere Buxó, llaurador
Núm. 39 Ramon Iglesias, llaurador
Núm. 40 Antoni Oliu, forner. També hi viuen els seus fills que són ferrer, fuster i viatjant
Núm. 41 propietat de Josep Mundet. Estadants: Andreu Bergés, bracer
Núm. 42 propietat de Josep Roger. Estadant: Mariano Busquets, bracer
Núm. 43 Narcís Ninou
Núm. 44 Joan Cortès, llaurador
Núm. 45 Francesc Portas, llaurador
Núm. 46 Pere Pascual, llaurador
Núm. 47 Pere Riera, propietari. Estadant: Ramon Guardia, serrador. Estadant: Joan Costa, roder
Núm. 49 Llorenç Torres, llaurador
Núm. 50 propietat de Forenci Tomàs. Estadants: Josep Llorens, administrador de finques
Núm. 51 propietat de Joan Domènech. Estadants: Pere Pi, bracer
Núm. 52 propietat de Joan Pagès. Estadants: Josep Noguera, bracer
Núm. 53 propietat de Joan Domènech. Estadant. Saturnino Riera, roder
Núm. 54 Mariano Pla, llaurador
Núm. 55 Isidre Bagué, llaurador
Núm. 56 Quirze Pagès, llaurador
Núm. 57 Joan Bagué, llaurador
Núm. 58 Maria Puig
Núm. 59 Feliu Casals, curtidor
Núm. 59 Gil rosés, llaurador
Núm. 60 Joana Parcet
Núm. 61 Ramon Pagès, propietat. Estadants: Jacinta mas
Núm. 62 Francisca Costa, propietat. Estadant: Josep Tura Rosés, llaurador
Núm. 63 propietat Francesc Basas. Estadant: Joan Buch, bracer
Núm. 64 Francesc Bargit, llaurador. Estadant: Esteve Solench, roder
Núm. 66 Pere Canals, llaurador
Núm. 67 Salvador Terradellas, claveter
Núm. 68 Miquel Guiolà, bracer
Núm. 69 Miquel Roura, paleta. Estadants: Joan Subirà, bracer
Núm. 71 Francesc Costa, llaurador
Núm. 72 propietat de Martí Basas. Estadant: Pere Roura, llaurador. Estadant: Quirze Mataró, bracer
Núm. 73 propietat de Segimon Torrent, llaurador. Estadant: Joan Buxadé, teixidor
Núm. 74 propietat de Salvador Pou. Estadant: Teresa Suronells
Núm. 75 Jaume Xamaní, llaurador
Núm. 76 propietat de Joan Domènec. Estadant: Miquel Juny, llaurador
Núm. 78 Ramon Palou, bracer
Núm. 80 Pere Xamaní, llaurador
Núm. 84 Josep Viñas, llaurador
Núm. 85 Vicens Riera, llaurador
Núm.      Quirze Pla, llaurador
Núm.      Propietat de Genís Monpió. Estadant: Salvador Comas, llaurador
Núm. 79 propietat de Josep Recarens. Estadants: Jaume Poch, llaurador
Núm.      Josep Camós, bracer
Núm.      Joan Masmiquel, bracer

Carrer de la Riera

Núm. 1 Rosalía Franch
Núm. 2 Josep Alís, llaurador
Núm. 3 Joan Riera, llaurador
Núm. 4 Josep Caralt, llaurador
Núm. 5 Francesc Masmiquel, llaurador
Núm. 6 propietat de Clara Vilafort. Estadant: Francesc Sala, bracer
Núm. 7 propietat de Bernat Porta. Estadant: Joan Pi, bracer
Núm. 8 Joan Fortet, llaurador
Núm. 9 Ramon Ginesta, llaurador
Núm. 10 propietat Narcís Pasqual. Estadant: Pere Masferrer, bracer
Núm. 11 Josep Buxó, llaurador
Núm. 12 Llorens Parcet, roder
Núm. 13 Joaquim Talleda, llaurador
Núm. 14 Valentí Ponsa, llaurador
Núm. 15 Narcis Vidal, llaurador. Estadant: Llorens Suñer, carboner
Núm. 16 Narcís Pasqual, llaurador
Núm. 16 Ramon Pascual, llaurador
Núm. 17 Francesc Valls, llaurador


Carrer Sant Antoni

Núm. 1 Isidre Verdaguer, bracer
Núm.      Ramon Masmiquel, bracer
Núm 4 Josep Puigdollers, bracer
Núm. 5 propietat d’Isidre Juandó. Estadant. Cecília Pujol


SEGLE XX


CARRER DE PAU IGLÉSIES
1934. El nou Ajuntament pren l’acord de canviar la rotulació dels carrers de la vila. El carrer del Sorrall serà carrer de Pau Iglésies.

CALLE CALVO SOTELO
Durant el franquisme és anomenat “calle de Calvo Sotelo”.



Col·labora:
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada