Can Federico

El primer document del qual en tenim constància, és aquest, en el que consta a l’escriptura de compra del terreny d’un hort de regadiu al carrer del Sorrall (abans 101), era l’any 1927. Aquí van arrencar els tràmits per al que més endavant seria l’espai per plantar la casa de can Federico.

Segons els veïns o amics, si és el cas, en podem dir can Federicu/o, can Ferdelicu, can Ferdelic, can Mirus, can Licus...

De bon primer la Maria Ferrer i Comas, nascuda a can Gori, del Sorrall d’Arbúcies i en Federico Tor i Bagués,  vingut de Santa Maria de Besora per raons de feina; van comprar un terreny de regadiu.  Hi van edificar una casa al bell mig de l’hort “la casa vella que en dèiem”. A una banda de l’hort hi havia un galliner, una edificació tocant per darrera a les cases del carrer del Pont vermell amb la cort de les vaques i del matxo, quan en tenien, i a sobre la païssa; a la semblança d’una casa de pagès tradicional. Van viure a la casa vella, feta d’envans i provisionalment, fins que se’ls va fer petita i atrotinada. La iaia era una  dona amant de les flors, que feia un bon formatge; l’avi feia de bosquerol i procurador de can Matamala, l’actual can Cornet del Sorrall. Van tenir quatre fills, En Mirus, la Sina, la Meta i en Pito.

Maria Ferrer i Comas                                                                        Federico Tor i Bagués

Van començar la casa actual amb façana al carrer del Sorrall 65, abans de la guerra civil, l’obra es va estroncar i per peripècies de l’època no es va poder acabar fins a l’any 1949 en què la van posar a punt i estrenar; just per viure-hi, el seu fill gran, en Casimiro Tort i Ferrer casat amb Maria Roca i Coll de can Mengol d’Arbúcies, amb la companyia de cinc fills, en aquell moment, i de la iaia Marieta.

En Casimiro i la Maria quan festejaven

Una foto a l’hort de can Federicu amb en Mirus, en Pito, la iaia Marieta i la Meta 

 Croquis fet a mà de la façana principal S’hi veu ben dibuixada la Font del Mocs  que va rajar durant la nostra infantesa. Venia d’una mina que hi havia al sotarrià de can Federico. El nom li ve perquè la tota la canalla s’hi amorrava i xumava mentre els regalimaven els mocs.

Permís d’obra de l’any 49

Cèdula d’habitabilitat de l’any 1949 quan hi van anar a viure

Actualment la casa és propietat del fill gran, en Frederic Tort i Roca, hereu d’en Casimiro i la Maria.

.